GMG al Tuc del Mauberme. El cim haurà d’esperar

El passat 16 de maig, GMG estàvem a la Vall d’Aran amb l’objectiu de pujar el Tuc del Mauberme, (2.880 m). Una gran congesta de neu en el camí de Liat, ens va barrar el pas amb cotxe poc després de la cabana de Calhaus, començant l’excursió uns metres més avall del que prevèiem. Després dels primers 300 metres de desnivell, les fortes nevades que van caure a principis de primavera encara cobrien tot el camí sense cap traça visible, així que vàrem calçar-nos les raquetes per poder avançar amb més comoditat. 

La ruta escollida planeja fins el llac de Montoliu, encara glaçat i cobert d’una bona capa de neu, però amb avisos de desglaç en alguns punts que fan poc recomanable intentar travessar-lo pel mig. Un cop vorejat el llac, el camí comença a guanyar pendent i s’enfila cap el coll de Mauberme.

Arribats a 2.700 metres, al punt on es separa la ruta circular, ja veiem la pala de fort pendent i sense cap traça visible que porta fins la carena. És una pala encarada a ponent amb molta inclinació i molt plena de neu, que demana canviar les raquetes pels grampons que portem a la motxilla. Sabem que fa dies que no neva i que ha plogut, la neu està ben assentada i no hi ha perill d’allaus. Seiem, ens traiem les raquetes i comença el debat mentre mengem l’entrepà: què fem, pugem o no pugem.

Havíem comès dues errades. La primera és que no vam agafar els piolets, imprescindibles per encarar una pala nevada com aquesta amb seguretat. La segona és que anem més tard del que hauríem, el temps està canviant i el cim s’ha tapat. Del grup de quatre, dos amb ganes d’intentar-ho i dos que no. Com acostuma a passar en aquestes situacions, els que ja en tenen prou animen als altres a continuar. Però arribats a aquest punt, l’experiència ens diu que la bona decisió és no separar mai el grup i anar tots a una.

Per tant, diem fins aviat al Tuc de Mauberme i comencem la baixada. Intentem la circular però al veure que el camí s’allarga molt i amenaça un canvi de temps, reculem, tornem a pujar i busquem la traça de pujada. Finalment acabem a Viella, descansant asseguts a una terrassa de bar, amb una cervesa ben freda i alguna cosa per fer passar la gana, mentre comentem l’excursió i posem dates per tornar-ho a intentar.

Mauberme tornarem. A GMG continuarem pujant muntanyes.